Organització

TÍTOL I. DEL COL·LEGI

Article 1. Naturalesa del Col·legi

L’Il·lustre Col·legi d'Advocats de Vic és una corporació de dret públic emparada per la llei, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.

Article 2. Domicili social i àmbit territorial

El domicili del Col·legi és a Vic a la plaça Miquel de Clariana, 2.
L'àmbit territorial de la seva jurisdicció és la demarcació del Partit Judicial de Vic.
El català és la llengua pròpia del Col·legi d’Advocats de Vic i, per tant, és la llengua d’ús normal i ordinari. A més, el català és la llengua oficial com també ho és el castellà.
El Col·legi impulsarà la normalització de l’ús del català en totes les professions jurídiques i en l’Administració de justícia de Catalunya.

Article 3. Normativa aplicable

El Col·legi es regeix per la normativa següent:
a. L’aprovada per la Generalitat de Catalunya, en el marc de les seves competències.
b. L’aprovada per l’Estat Espanyol, en el marc de les seves competències.
c. L’aprovada pel Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.
d. L’Estatut General de la Advocacia Espanyola, en allò que resulti d’aplicació.
e. Aquests Estatuts.
f. Els acords adoptats per la Junta General de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic i els seus òrgans de Govern.

TÍTOL II. FINALITATS I FUNCIONS

Article 4. Finalitats essencials del Col·legi

Les finalitats essencials del Col·legi d’Advocats de Vic són les següents:
- L’ordenació i la vigilància de l’exercici de la professió d’advocat
- La representació dels interessos generals de la professió d’advocat
- La defensa dels interessos professionals dels col·legiats
- L’adequació de l‘activitat professional als interessos dels ciutadans
- La col·laboració en la promoció i administració de la justícia
- I les altres funcions previstes en la legislació i normes aplicables

Article 5. Són funcions pròpies del Col·legi

Són funcions pròpies del Col·legi per a assolir els seus objectius:
a) Vetllar per l'ètica professional i pel respecte als drets dels ciutadans i exercir la jurisdicció disciplinària en matèries professionals i col·legials.

b) Participar en els òrgans consultius de l'Administració, quan aquesta ho requereixi.

c) Organitzar activitats i serveis comuns de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs que siguin d'interès per als col·legiats.

d) Evitar l'intrusisme i la competència deslleial entre professionals.

e) Intervenir, com a mitjancer i en procediments d'arbitratge, en els conflictes que per motius professionals es promoguin entre els col·legiats.

f) Establir criteris orientadors en matèria d’honoraris quan aquests no s'acreditin en forma d'aranzels, tarifes o taxes.

g) Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a honoraris professionals.

h) Organitzar cursos de formació professional.

i) Aprovar els seus pressupostos, regular i fixar les aportacions dels seus col·legiats.

j) Articular sistemes propis d’ajuts als seus col·legiats mitjançant criteris de solidaritat, no-discriminació i transparència.

k) Organitzar el torn d'ofici i d'assistència als detinguts, en el marc legal establert.

l) Totes les altres funcions que siguin beneficioses per als interessos professionals i que s'encaminin al compliment dels objectius col·legials.

m) Les funcions que preveu la Llei i les normes aplicables.

Per a la consecució de les funcions esmentades, el Col·legi podrà exercir les potestats administratives que li corresponguin legalment o li siguin delegades per la Generalitat de Catalunya.

Article 6. Noves tecnologies

El Col·legi podrà assumir, d’acord amb la normativa vigent, les facultats de certificar digitalment i emetre els certificats identificadors dels advocats, garantint-ne la confidencialitat i la identitat en les seves comunicacions amb altres advocats o amb tercers i amb l’Administració pública.

TÍTOL III. DELS COL·LEGIATS

A. De la incorporació

Article 7. Per a l’exercici de la professió d’advocat dins l'àmbit territorial de la demarcació col·legial, es necessària la incorporació al Col·legi o s’ha d’ haver realitzat, en els termes legalment establerts, l’oportuna comunicació prèvia d’estar incorporat a un altre Col·legi d’Advocats en les condicions que s’estableixin en la normativa aplicable.

Article 8. Per a incorporar-se de ple dret al Col·legi s’hauran d’acreditar les condicions següents:
1. Tenir la nacionalitat d’algun dels estats membres de la Unió Europea, sempre que es compleixin els requisits exigits a aquests efectes per la normativa vigent.
2. Ser major d'edat.
3. Estar en possessió del títol de llicenciat en dret o els títols estrangers homologats conforme a les normes vigents.
4. No estar sotmès a cap causa d’incapacitat per a exercir l’advocacia.
5. No estar sotmès a cap causa d’incompatibilitat per a exercir l’advocacia.
6. No tenir antecedents penals que inhabilitin per a l’exercici de l’advocacia o qualsevol altra professió de caràcter jurídic, d’acord amb la normativa aplicable, durant l’acompliment de la condemna o sanció corresponent.
7. Abonar la quota d'ingrés corresponent.
8. Formalitzar l’adscripció al règim de previsió social legalment exigit.

Article 9. La incorporació al Col·legi d’advocats es pot fer en la qualitat d’exercent o de no exercent:
a. Exercirà el col·legiat que es dedica, en l’àmbit d’un despatx professional individual o societat professional d’advocats, a la defensa d’interessos jurídics aliens. Sols aquests podran utilitzar la denominació d’advocats.
Els advocats poden ser inscrits en el Col·legi com a residents o no residents. Seran inscrits com a residents aquells advocats que:
- Exerceixin de forma individual l’advocacia per compte propi, o per compte d’altri per un despatx obert al públic en l’àmbit territorial del Col·legi.
- Exerceixin l’advocacia mitjançant la constitució de societats professionals d’advocats que tinguin el seu domicili social en l’àmbit territorial del Col·legi.
b. També es podrà pertànyer al Col·legi d’Advocats en qualitat de no exercent en el supòsit que qui pretén col·legiar-se no compleixi les circumstàncies previstes en l’anterior apartat, perquè és considerat advocat en exercici.
El col·legiat no exercent tindrà els drets i deures que resulten d’aquests Estatuts i haurà d’acreditar que compleix les condicions esmentades en l’article anterior excepte la condició d’estar adscrit a un règim de previsió social. En cap cas podran utilitzar la denominació d’advocats.

Article 10. Col·legiats d’honor

A proposta de la Junta de Govern, es pot nomenar col·legiats d'honor aquells llicenciats en dret que s’hagin distingit per la seva trajectòria professional, acadèmica o que d’alguna manera s’hagin distingit de forma especial en l’àmbit del dret i que, per aquests motius, la Junta cregui convenient atorgar-los aquest títol.
Els col·legiats d'honor estan dispensats de les obligacions econòmiques derivades de la col·legiació i no poden ser elector ni elegible.

Article 11. La incorporació comporta que l'interessat està subjecte als drets i obligacions del Col·legi i sotmès, per tant, a tota aquella normativa que sigui aplicable.

Article 12. Podran actuar com a advocats, sense necessitat d’estar incorporats al Col·legi, els llicenciats en dret que ho sol·licitin amb l’única finalitat de portar la defensa en procediments sobre assumptes propis, del cònjuge, o de la parella de fet reconeguda conforme a llei, o dels parents dins del quart grau de consanguinitat o el segon d’afinitat.
L’autorització serà concedida, en cada cas concret, pel degà, sempre que els sol·licitants compleixin amb els requisits de col·legiació, excepte els que fan referència al pagament de les quotes col·legials i a l’adscripció al règim de previsió social. En la seva actuació, els llicenciats en dret autoritzats estaran subjectes a la responsabilitat civil i disciplinària dels advocats.
Aquesta autorització suposa la concessió a l'interessat de tots els drets i les obligacions dels advocats, excepte la de ser electors i elegibles i la de satisfer les quotes col·legials només amb relació a l'assumpte en qüestió.

Article 13. Tràmits per a la incorporació

a) La inscripció al Col·legi es fa per sol·licitud escrita dirigida al degà, signada pel mateix interessat o per una persona facultada, i ha de contenir el nom, els cognoms, el domicili personal i el professional que es designi per a rebre notificacions, la petició de col·legiació i la signatura. El col·legiat també podrà comunicar la seva adreça de correu electrònic en el supòsit que les notificacions i informacions del Col·legi d’Advocats es puguin efectuar per aquest mitjà.
b) S’acompanyarà amb la sol·licitud la documentació que justifiqui el compliment dels requisits establerts per a la incorporació.
c) En el termini màxim de dos mesos des de la sol·licitud, la Junta de Govern haurà d’aprovar, suspendre o denegar la sol·licitud d’incorporació al Col·legi.
S'entendrà atorgada la sol·licitud en el cas que transcorri aquest termini sense que s’hagi dictat una resolució expressa.
d) El degà o la persona que el delegui en els casos d'urgència, que apreciarà discrecionalment, pot atorgar la incorporació amb caràcter provisional.
En cap cas es pot denegar la incorporació als llicenciats en Dret o Advocats que compleixin els requisits previstos.

B. Pèrdua de la condició de col·legiat

Article 14. La condició de col·legiat es perd per les següents causes:
a) Defunció.
b) Declaració judicial d’incapacitat pel que fa als exercents.
c) Separació o expulsió com a conseqüència del compliment de sanció disciplinària que la comporti.
d) Condemna ferma que comporti la inhabilitació per exercir l’advocacia.
e) Baixa voluntària comunicada per escrit.
f) Baixa forçosa per incompliment de l’obligació de pagament de les quotes ordinàries o extraordinàries i de les restants càrregues col·legials. En aquest supòsit, l’efectivitat de la baixa estarà condicionada a la instrucció prèvia d’un expedient sumari en què es donarà un termini de 30 dies al col·legiat per tal que es posi al corrent en els descoberts i, només una vegada transcorregut aquest termini, es prendrà l’acord de baixa. L’advocat podrà rehabilitar els seus drets pagant el deute, els interessos al tipus legal i la quantitat establerta pel Col·legi en concepte de reincorporació.
La pèrdua de la condició de col·legiat no allibera del compliment de les obligacions vençudes. Aquestes obligacions es poden exigir als interessats o als seus hereus.

Article 15. La suspensió o inhabilitació de l'exercici professional no comporta la pèrdua de la condició de col·legiat. La persona suspesa o inhabilitada continua pertanyent al Col·legi, amb la limitació de drets que la causa o acord de la suspensió o inhabilitació hagi produït.
La suspensió o la inhabilitació s'ha de comunicar al Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.

C. Drets i deures dels col·legiats

Article 16. Drets dels col·legiats

a) Han de ser electors i elegits per als càrrecs previstos en aquests Estatuts.
Quant a l’exercici del dret de vot, el vot dels col·legiats exercents tindrà residents tindrà doble valor que el de la resta de col·legiats.
b) Han de participar activament en la vida de la corporació.
c) Gaudeixen de la protecció del Col·legi i de la defensa dels seus interessos professionals.
Especialment, aconseguir del Col·legi la protecció dels principis de llibertat i independència en la seva actuació, així com del principi de lliure competència amb d’altres advocats i professionals.
d) Gaudeixen de tots els serveis que el Col·legi efectuï.
e) I en general, han d’exercir qualssevol drets que aquests Estatuts o la normativa els atorguin.

Article 17. Deures dels col·legiats

a) Han de complir amb les normes deontològiques aplicables.
b) Han de sotmetre's a la disciplina del Col·legi.
c) Han de participar en el sosteniment econòmic de les despeses del Col·legi en la forma que es determini.
d) Han de fer saber al Col·legi qualsevol vulneració dels seus drets i, en especial, qualsevol actuació que atempti contra els principis de llibertat, independència i lliure competència en la seva actuació.
e) Han de comunicar al Col·legi un domicili per a notificacions a tots els efectes col·legials i un número de compte bancari per tal que el Col·legi carregui les despeses col·legials a càrrec de l’advocat.
f) Si no comuniquen un domicili específic per a notificacions, s’entén que és aquell que va fer constar en el moment de la seva col·legiació o el darrer que va comunicar per escrit, en el qual serà efectiva qualsevol notificació o comunicació intentada. Així mateix, qualsevol canvi de domicili perquè produeixi aquests efectes, ha de ser comunicat expressament.
g) Han de disposar d’un espai adient per atendre correctament les visites que garanteixi la privacitat i confidencialitat de les consultes i reunions amb els clients i la guarda dels expedients i documentació.
h) I, en general, han de complir qualssevol obligacions que aquests Estatuts o la normativa exigeixin.

D. Dels Honoraris

Article 18. L’advocat té dret a percebre uns honoraris en contraprestació als seus serveis i a reintegrar-se les despeses generades a causa de la seva actuació professional.

Article 19. Es admès el pacte de quota litis, o sigui, es poden pactar amb el client honoraris basats en el resultat de l’afer, fins i tot amb l’establiment d’un tant per cent d’aquest resultat.

Article 20. El Col·legi podrà aprovar normes sobre honoraris que tindran un caràcter merament orientador. En defecte de normes pròpies, s’aplicaran supletòriament les normes sobre honoraris que aprovi el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Quan s’aprovin els criteris d’honoraris i també quan els col·legiats facin els honoraris d’un assumpte, es tindran en compte, principalment, els criteris següents:
a) La quantia econòmica de l’assumpte.
b) Els temps esmerçat
c) La dificultat de l’encàrrec
d) La intensitat de la dedicació
e) La urgència i l’especialització exigides
f) L’interès i la transcendència personal o patrimonial de l’assumpte
g) La utilitat que la intervenció professional pugui reportar al client
Les normes orientadores sobre honoraris s’aplicaran en defecte de pacte exprés per escrit entre advocat i client.

Article 21. El Col·legi té competència per dictar resolucions interpretatives sobre qualsevol aspecte de les normes d’honoraris i per resoldre totes les qüestions que es puguin suscitar.
Els col·legiats podran sotmetre a l’arbitratge del Col·legi els conflictes que puguin sorgir en matèria d’honoraris.
Entre altres tasques, el Col·legi podrà emetre els informes, que sol·licitin els òrgans jurisdiccionals en els incidents sobre taxació de costes, resoldre impugnacions, evacuar consultes formulades i emetre dictàmens i laudes previs o posteriors a l’emissió de les minutes, sens perjudici de les taxes que es puguin establir per aquest servei.

Article 22. En cas que un col·legiat guanyi un plet amb costes, haurà de comunicar la minuta a l’advocat contrari abans de demanar la taxació de costes al jutjat, a fi i efecte d’intentar obtenir-ne el cobrament extrajudicial.

E. De la vènia

Article 23. El client té dret a canviar d’advocat en qualsevol moment i aquest dret no es pot condicionar.
El nou advocat haurà de comunicar a l’antic, per escrit, la decisió del client de canviar d’advocat, adjuntant el document que acrediti que el client li ha encomanat l’encàrrec i, a aquests efectes, li demanarà la vènia. Així mateix, informarà el client del dret de l’antic advocat de cobrar els honoraris.
L’antic advocat comunicarà al nou la concessió de la vènia també per escrit i l’informarà, amb la màxima celeritat possible, de totes les dades rellevants per a l’assessorament jurídic del client i li lliurarà tota la documentació relativa al cas.

Article 24. En cas que l’antic advocat no concedeixi la vènia al nou advocat en el termini de 48 hores, aquest últim podrà sol·licitar la concessió a la Junta de Govern del Col·legi a qui haurà d’acreditar haver sol·licitat prèviament la vènia a l’antic advocat.
En aquells supòsits que la urgència, degudament acreditada, ho aconselli, correspondrà al degà la concessió de la vènia.
El canvi d’advocat es produirà des del moment en què el nou advocat rebi la comunicació de concessió de la vènia de l’antic advocat o del Col·legi.

TÍTOL IV. DE LA PASSANTIA

Article 25. La passantia és un contracte en virtut del qual un advocat amb experiència, anomenat tutor, encarrega a un altre advocat sense experiència, anomenat passant, la realització, sota la seva direcció i supervisió, d’activitats pròpies d’advocat, a canvi de satisfer-li una remuneració mixta, en part en espècies, consistent en l’aprenentatge pràctic de la professió, i en part dinerària, consistent en una retribució acordada, la qual haurà de ser digna i haurà d’atendre tant el temps esmerçat pel passant com les tasques concretes dutes a terme en els assumptes del despatx.

Article 26. El Col·legi controlarà el desenvolupament correcte de la passantia i n’incentivarà la realització.
El Col·legi organitzarà la passantia donant compliment als paràmetres que s’estableixen en el Codi de l’Advocacia Catalana o, si s’escau, de la normativa aplicable.

TÍTOL V. DE LA FORMACIÓ DELS COL·LEGIATS

Article 27. El Col·legi facilitarà l’accés dels nous col·legiats a la vida professional. A aquest efecte, podrà crear una Escola de Pràctica Jurídica i organitzarà i controlarà la passantia.

Article 28. El Col·legi promourà i tutelarà la formació continuada dels col·legiats per la qual cosa:
a) Promourà, facilitarà i organitzarà activitats de formació professional contínua i cursos d’especialització professional.
b) Homologarà, segons les condicions que fixi el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, els cursos d’especialització continuada que, dins l’àmbit territorial del Col·legi, imparteixin als advocats altres organismes, institucions, entitats o persones, públiques o privades.
c) Promourà altres iniciatives, com impartir de cursos, publicació de llibres o articles, participació en debats o taules rodones i altres activitats adequades per a la formació continuada dels col·legiats.
L’advocat haurà de procurar sotmetre’s a un procés de formació constant per tal de garantir la seva funció en l’exercici de la professió.

TÍTOL VI. EXERCICI INDIVIDUAL I COL·LECTIU DE L’ADVOCACIA

Article 29. Els advocats podran exercir l’advocacia de manera individual, sigui per compte propi o per compte d’altri, o de manera col·lectiva, mitjançant la constitució de societats professionals d’advocats.
Els despatxos professionals individuals o societats professionals d’advocats podran fer acords de col·laboració entre si per a determinats assumptes o menes d’assumptes, de forma àmplia i en qualsevol forma.

Article 30. Les societats professionals d’advocats són aquelles que tenen per objecte l’exercici de l’advocacia, exclusivament, o juntament amb l’exercici d’una altra professió.
Les societats professionals d’advocats hauran de tenir per objecte social l’exercici de l’advocacia i podran adoptar qualsevol de les formes societàries admeses en dret, incloses les societats mercantils.
Les societats professionals d’advocats que tinguin el seu domicili en l’àmbit del Col·legi es regiran pel Codi de l’Advocacia Catalana per aquests Estatuts i altra normativa aplicable.

Article 31. El Col·legi tindrà un registre de societats professionals d’advocats. El secretari serà l’encarregat de portar el registre i d’efectuar les inscripcions.
Les societats professionals d’advocats que tinguin el seu domicili en l’àmbit territorial del Col·legi hauran d’inscriure’s necessàriament en aquest registre, després de la inscripció en el Registre Mercantil quan la forma societària així ho exigeixi. També s’hauran d’inscriure en el mateix registre les sucursals domiciliades en aquest àmbit territorial de societats professionals d’advocats domiciliades en altres àmbits.
Els documents necessaris per procedir a la inscripció i els requisits d’aquesta inscripció es regiran pel que estableix el Codi de l’Advocacia i altra normativa aplicable.
La Junta de Govern haurà de resoldre la inscripció de la societat, sucursal o acte inscriptible, en el termini d’un mes a comptar des de la data de la presentació de la sol·licitud. Transcorregut aquest termini, si no hi ha una resolució expressa, s’entendrà inscrita.

TÍTOL VII. DE LA PUBLICITAT

Article 32. La publicitat dels advocats és lícita, excepte en els casos que estigui expressament prohibida d’acord amb la normativa aplicable.
Són actes de publicitat il·lícita la que atempti contra la dignitat de la persona, la publicitat enganyosa i la deslleial i la que vulneri les normes de deontologia de la població en els termes que resultin de la normativa vigent.
En tot cas, la publicitat dels advocats haurà de ser objectiva, veraç i digna, tant pel seu contingut com pels mitjans emprats i el col·legiat haurà d’indicar en la seva publicitat les dades col·legials.
El control de la publicitat dels advocats i de la seva correcció ideològica correspon al Col·legi, que preserva sempre la potestat sancionadora de la Junta de Govern.
El Col·legi podrà establir un procediment mitjançant el qual els advocats puguin consultar facultativament la Junta de Govern sobre la licitud dels actes de publicitat que pretenguin realitzar.

TÍTOL VIII. DELS ÒRGANS DEL COL·LEGI

Article 33. Els òrgans de govern del Col·legi són els següents:
- La Junta General
- La Junta de Govern
- El degà

A. LA JUNTA GENERAL

Article 34. La Junta General és l'òrgan sobirà del Col·legi. Tots els col·legiats incorporats de ple dret al Col·legi tenen veu i vot. S'exceptuen els casos en què siguin afectats per una sanció que comporti la suspensió o limitació d'aquesta activitat col·legial.

Article 35. Corresponen a la Junta General les següents funcions:
a) L’aprovació i reforma dels presents Estatuts
b) L’elecció dels membres integrants de la Junta de govern i el degà
c) L’aprovació del pressupost i dels comptes anuals del Col·legi
d) Qualsevol altra facultat que la normativa vigent estableixi

Article 36. Les Juntes Generals poden ser ordinàries i extraordinàries
a) La Junta General ordinària es reunirà forçosament dins de l’últim trimestre de l’any, per a l’examen i votació del pressupost de l’exercici següent i durant el primer trimestre de l’any, per donar compte de la memòria de l’any anterior i per examinar i votar el compte general de despeses i ingressos de l’exercici anterior.
b) La Junta General extraordinària es reunirà en qualsevol moment per decisió del degà, de la Junta de Govern o a petició del vint per cent dels col·legiats o del deu per cent dels col·legiats exercents residents.
La Junta és presidida per qui ocupi el càrrec de degà, i actua de secretari el qui ho sigui de la Junta de Govern o els qui legalment els substitueixin.
.
Article 37. Convocatòria de les Juntes Generals

- Les Juntes Generals han de convocar-se amb una anticipació mínima de 15 dies naturals, llevat dels casos d'urgència estimats pel degà, cas en què es pot reduir el termini a un mínim de 48 hores.
- La convocatòria ha de ser efectuada pel degà o per la persona que el substitueixi, mitjançant comunicació per correu ordinari o correu electrònic, adreçada a tots els col·legiats en el domicili indicat per notificacions, sens perjudici que, a criteri del degà, s’efectuï qualsevol altre tipus de comunicació complementària.
- La convocatòria ha de contenir, a més del lloc, la data i l’hora de la reunió, l'ordre del dia, i ha d’indicar la data i l’hora per a la segona convocatòria, que podrà ser en la mateixa data i lloc que la primera, però amb una diferència d’almenys trenta minuts.

Article 38. Constitució i quòrum de votació

a) La Junta General queda vàlidament constituïda sigui quin sigui el nombre de col•legiats assistents.
b) Els acords es prenen per majoria simple dels assistents, excepte els supòsits especials que es preveuen en el següent apartat.
c) Per prendre acords que comportin la unió, fusió, absorció i dissolució del Col·legi o bé la cessió de facultats a un altre Col·legi o organisme superior, és necessari que votin a favor un mínim de les tres quartes parts dels col·legiats exercents residents en l'àmbit territorial del Col·legi.
d) Per prendre l’acord de modificació d’aquests Estatuts les necessari un quòrum d’assistència de, com a mínim, el vint per cent dels col·legiats exercents residents, i l’acord es prendrà per majoria dels assistents.
e) En cap cas el vot és delegable.

B. DE LA JUNTA DE GOVERN

Article 39. La Junta de Govern és l’òrgan que dirigeix i administra el Col•legi, executa els acords de la Junta General i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin els Estatuts.
Correspon a la Junta de Govern qualsevol atribució i facultat pròpies de l’administració i gestió del Col·legi que no estiguin expressament atribuïdes a la Junta General en aquests Estatuts.

Article 40. Composició La Junta de Govern està formada per un màxim de nou membres:
a) el degà
b) el vicedegà
c) fins a quatre diputats
d) el tresorer
e) el bibliotecari
f) el secretari

Article 41. Sessions de la Junta de Govern
a) La Junta de Govern es reuneix, com a mínim, una vegada al mes i tantes vegades com la convoqui el degà, o bé quan ho sol·liciti una tercera part dels seus components. Pot també establir un reglament de règim interior per al seu funcionament.
b) Per a la seva constitució s’exigeix la presència de la majoria absoluta dels seus membres.
c) Els acords es prenen per majoria absoluta dels assistents. El vot del degà és diriment en cas d’empat.

Article 42. Per a formar part de la Junta de Govern és necessari:
a) Ser col·legiat en exercici amb una antiguitat mínima de dos anys i tenir la condició de resident d’acord amb aquests Estatuts.
b) Posseir la plena capacitat civil
c) No estar suspès en l’exercici de la professió
d) Tenir la nacionalitat espanyola o ser estranger habilitat legalment per poder ocupar aquests càrrecs.
Són incompatibilitats per a l'exercici del càrrec:
a) Tenir relació o dependència laboral amb el Col·legi
b) Tenir deutes vençuts amb el Col·legi.
c) Formar part dels òrgans directius d’un altre Col·legi d’Advocats o tenir-ne contracte laboral.
d) Exercir un càrrec oficial, que hagi de qualificar la legalitat dels Estatuts o resoldre recursos del Col·legi, llevat del càrrec de membre del Consell de Col·legis i/o del Consejo General de la Abogacía Española.

C. DEL DEGÀ

Article 43. És la persona que ocupa la representació institucional del Col·legi, executa els acords de la Junta de Govern i exerceix aquelles facultats i funcions que li atribueixen les lleis, els reglaments i aquests Estatuts.
Correspon al degà, la presidència de la Junta General i de la Junta de Govern i confirma amb la seva signatura tota la documentació oficial i administrativa que li lliurin i ordena els pagaments del Col·legi, llevat dels casos en què hagi delegat aquestes funcions.
De forma especial, el degà s’ha d’esforçar principalment a mantenir amb tots els companys una relació constant de protecció i consell, procurant que el seu zel constitueixi una alta tutela moral que empari els dèbils i desatesos, assessori els inexperts de manera que la seva rectitud, la seva serenitat i el seu afecte siguin un exemple per a tothom i l’encarnació de la dignitat substancial en els qui realitzin funcions de Justícia.

D. ALTRES CÀRRECS DE LA JUNTA DE GOVERN

Article 44. El vicedegà

El vicedegà i, si no n’hi ha, el diputat primer, substitueixen el degà en cas de vacant, malaltia o absència.

Article 45. El secretari

Són funcions del secretari
- Donar fe de tots els actes i acords
- Portar els llibres necessaris per a la bona marxa del Col·legi
- Tenir cura de l'arxiu
- Expedir certificacions amb el vistiplau del degà
- Organitzar i dirigir les oficines i ser-ne el cap de personal
- Portar el registre de col·legiacions
- Verificar l'assistència a les reunions i redactar les actes
En els casos de vacant, malaltia o absència és substituït pel diputat quart i, si no hi és, pel diputat tercer.

Article 46. El tresorer

Són funcions del tresorer
- Materialitzar els ingressos i despeses, i custodiar els fons del Col·legi
- Complir les ordres de pagament del degà
- Ingressar i retirar els fons dipositats en comptes bancaris i similars
- Preparar els pressupostos que s'hagin de presentar, portar els comptes directament o sota la seva vigilància i responsabilitat, i informar la Junta de la marxa econòmica del Col·legi.

Article 47. El bibliotecari

Correspon al bibliotecari tenir cura de la biblioteca i de les publicacions

E. ELECCIONS I DURADA DELS CÀRRECS

Article 48. Dels electors

Els càrrecs de la Junta de Govern es proveeixen per elecció, en què poden participar tots els col·legiats incorporats de ple dret amb més de tres mesos d’antelació a la data de la convocatòria de les eleccions.

Article 49. Durada dels càrrecs

Els càrrecs tenen una durada de quatre anys, i són reelegibles indefinidament.

Article 50. De les eleccions

a) L'elecció de càrrecs es fa en Junta General Extraordinària convocada a aquests efectes.
b) Per organitzar i controlar el procés electoral, es constituirà una comissió electoral que alhora actuarà de mesa electoral, presidida per un exdegà, per ordre d’antiguitat, i en formaran part dos col·legiats, el de més edat i el de més recent incorporació, que ho acceptin.
Actuarà de secretari el de la Junta de Govern i, si aquest fos candidat, l’exsecretari anterior en el temps. El secretari tindrà veu, però no vot, en la mesa electoral.
c) Els membres de la Junta de Govern es renovaran per meitats en cada procés electoral que se celebrarà, per tant, cada dos anys.
Es podran presentar els candidats objecte de la renovació a la Junta de Govern agrupats en candidatures conjuntes. En tot cas, es designaran els respectius càrrecs als que opten cada un dels elements de la candidatura.
d) Es vota cada un dels càrrecs que s’han de cobrir independentment que formin part d’una o altra de les candidatures presentades. Resulta elegit, en cada càrrec objecte de renovació, el candidat que obtingui el major nombre de vots.
La votació ha de ser secreta i personal i en cap cas el vot és delegable.
Els col·legiats poden exercir el dret de vot de forma presencial el dia de la votació davant la mesa electoral o emetent el vot per correu. Els requisits del vot per correu els establirà en cada procés electoral la comissió electoral.
e) Si per cada càrrec que s’ha de cobrir només es presenta un candidat, aquest serà proclamat sense necessitat de votació.
f) L’escrutini es fa immediatament després de l’elecció, i la mesa electoral proclama els elegits. En cas d’empat, resultarà elegit el que tingui el número de col·legiat més antic al Col·legi d’Advocats de Vic.
En finalitzar l’escrutini, la mesa electoral proclamarà els nous membres de la Junta de Govern que han sortit elegits i exerciran el seu càrrec en aquell mateix moment.
g) Qualsevol qüestió que se susciti durant el procés electoral serà decidida per la comissió electoral, sens perjudici de les accions administratives que corresponguin.

Article 51. Convocatòria de les eleccions

En la convocatòria de les eleccions haurà de fer constar els càrrecs que s’han d’elegir, els terminis per a la presentació de candidatures i el calendari electoral.
Per poder ser elegit és necessari presentar la candidatura a la Junta de Govern 15 dies naturals abans de la data fixada per l'elecció. Dintre dels tres dies naturals següents a l'expiració d'aquell termini, els candidats han de ser proclamats per la Junta de Govern i s’ha d’exposar la llista dels candidats al tauler d'anuncis del Col·legi. Les reclamacions han de presentar-se dins dels cinc dies naturals immediats i resoldre's dins dels tres dies naturals següents.
Cap col·legiat pot presentar-se a més d'un càrrec.

Article 52. Substitució dels càrrecs vacants

Les vacants dels càrrecs que es produeixin a la Junta de Govern, quan falti menys d’un any per finalitzar el respectiu mandat del membre que cessi, poden ser cobertes per nomenament de la Junta, sens perjudici de poder convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions per cobrir el càrrec vacant.
Si es produeixen vacants, quan falti més d’un any per a la renovació estatutària d'aquest, s’han de convocar forçosament eleccions extraordinàries per al cobriment del càrrec en el termini de 90 dies naturals. El substitut, encara que ho sigui per elecció, segueix en el seu nou càrrec tan sols el temps que faci falta fins a la renovació estatutària.

F. NORMES COMUNES ALS ÓRGANS COL·LEGIALS

Article 53. Executivitat dels acords

Tots els acords dels òrgans col·legials són immediatament executius i s’han de complir d'acord amb els seus propis termes, sens perjudici dels recursos corresponents, llevat dels supòsits en què s’estableixi el contrari.

Article 54. Actes de les Juntes General i de Govern

De cada sessió s'ha de redactar una acta, sota la responsabilitat del secretari, el qual lliura els certificats corresponents amb el vistiplau del degà o de qui el substitueixi. A les reunions immediatament posteriors s’ha de llegir l'acta de la sessió anterior.
És obligatori portar un llibre d'actes. Als llibres hi ha de constar un assentament d'obertura signat pel secretari i n’ha d’especificar el nombre de fulls.

Article 55. Nul·litat o anul·labilitat dels acords

Els actes o acords dels òrgans col·legiats són nuls de ple dret, o anul·lables en els supòsits i casos establerts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 56. No és necessària una convocatòria, quan trobant-se reunits tots els components de l'òrgan col·legial respectiu acordin per unanimitat constituir-se en Junta.

TÍTOL IX. GRUP D’ADVOCATS JOVES

Articles 57. Els col·legiats exercents i no exercents podran constituir-se i integrar-se en un Grup d’Advocats Joves que es regirà pels seus propis estatuts.
L’Agrupació d’Advocats Joves actuarà subordinada a la Junta de Govern del Col·legi a qui correspon autoritzar els seus estatuts i posteriors modificacions, després de la proposta del grup.
El president del Grup d’Advocats Joves podrà assistir a les reunions de la Junta de Govern del Col·legi amb veu però sense vot i estarà sotmès, igual que la resta de membres, a l’obligació de confidencialitat dels temes que es tractin en aquestes reunions.

TÍTOL X. RÈGIM ECONÒMIC

A. Recursos financers

Article 58. El Col·legi, per costejar les despeses que calguin per poder complir les seves finalitats, ha de disposar dels recursos econòmics necessaris.

Article 59. La determinació de les quotes d’incorporació, les quotes ordinàries que han de satisfer els col·legiats per contribuir al sosteniment ordinari de les càrregues i serveis col·legials, així com les taxes especialment previstes per donar determinats serveis i les quotes extraordinàries i altres recursos, si s’escau, seran fixades per la Junta General.

Article 60. Les quotes i altres recursos obliguen tots els col·legiats.
Malgrat això, la Junta de Govern podrà acordar la reducció o exempció i el fraccionament i/o ajornament de les quotes, totalment o parcialment, a les persones que, per l'edat, la falta de recursos, alguna malaltia o qualsevol altra causa justificada, puguin merèixer aquestes consideracions.

B. PRESSUPOSTOS

Article 61. La Junta de Govern ha de presentar anualment a la Junta General, un pressupost d’ingressos i despeses de l’exercici econòmic.
L'exercici pressupostari coincideix amb l'any natural.

Article 62. Quan s'hagi de fer alguna despesa per a la qual hi hagi cap crèdit en el pressupost o el crèdit consignat fos insuficient, s’ha d’habilitar un crèdit extraordinari en el primer cas o un crèdit suplementari en el segon.
També es pot optar per confeccionar un pressupost especial. Els pressupostos especials es poden aprovar en qualsevol moment de l'exercici.
Malgrat això, es pot ordenar una transferència de crèdit quan, a la dotació corresponent s'hagi produït una economia real, o bé, quan es prevegi racionalment un excés en els ingressos previstos.

TÍTOL XI. DE LA POTESTAT DISCIPLINÀRIA

Article 63. Els advocats estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment de la normativa deontològica, amb independència de l’eventual responsabilitat civil o penal en què el mateix col·legiat pugui incórrer.

Article 64. El Col·legi, a través de la Junta de Govern, és competent per a l’exercici de la potestat disciplinària dels seus col·legiats i dels que actuïn a la demarcació del Col·legi sense ser col·legiats, sens perjudici de la competència del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya en aquells supòsits que estableix el Codi de l’Advocacia Catalana.
Correspon a la Junta de govern la iniciació i la resolució final decisòria del procediment disciplinari,

Article 65. La responsabilitat disciplinària dels advocats s’establirà mitjançant el procediment disciplinari i en funció de les infraccions i les sancions tipificades que consten en el Codi de l’Advocacia Catalana.
En tot cas, la junta de govern adoptarà les mesures necessàries per separar les fases d’instrucció i de resolució del procediment disciplinari. Amb aquesta finalitat, en cas que l’instructor o el secretari siguin membres de la Junta de Govern no podran participar en les votacions per resoldre aquell procediment disciplinari concret.

Article 66. En la imposició de les sancions disciplinàries col·legials s’haurà de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Es tindran en consideració, especialment, els criteris següents:
a) L’existència d’intencionalitat o reiteració
b) La naturalesa o transcendència dels perjudicis causats
c) La reincidència en el termini d’un any de més d’una infracció quan així hagi estat declarat per resolució ferma.
Pel que fa a la potestat disciplinària del Col·legi s’aplicarà, en tot el que no prevegin aquests Estatuts, el Codi de l’Advocacia Catalana i altra normativa aplicable.

TÍTOL XII. DEL RÈGIM JURÍDIC DELS ACORDS SOTMESOS AL DRET ADMINISTRATIU, I LA SEVA IMPUGNACIÓ

Article 67. Els acords de la Junta General i de la Junta de Govern, i les resolucions del degà, fins i tot les que estiguin subjectes al dret administratiu, es regeixen per la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i altres normes aplicables.

Article 68. Contra els actes i acords del degà, de la Junta de Govern i de la Junta General, subjectes a dret administratiu, es pot formular recurs d’alçada davant el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, dins el termini d’un mes a comptar des de la seva notificació als col·legiats o persones que afectin.
La resolució del recurs d’alçada esgota la via administrativa.

Article 69. El recurs extraordinari de revisió es pot interposar contra els actes i acords del degà, de la Junta de Govern i de la Junta General que esgotin la via administrativa o contra els que no s’hagi interposat recurs dins el termini establert, davant el mateix òrgan, sempre que es donin els supòsits i dins els terminis previstos a l’article 118 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 70. Per computar els terminis establerts en aquests Estatuts es tenen en compte només els dies hàbils, excepte quan s’indiquen expressament els dies com a naturals.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Les persones elegides per als càrrecs corresponents, d'acord amb els procediments dels Estatuts anteriors, continuaran exercint-los fins al termini del seu mandat, sens perjudici que, si es produeixen vacants, es cobreixin d'acord amb aquests Estatuts.

DISPOSICIÓ FINAL

Primera. Aquests Estatuts compleixen els requisits d'adaptació a la Llei de col·legis professionals 13/1982, de 17 de desembre, al Codi de l’Advocacia Catalana, aprovat pel Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya amb data d’1 de març de 2001, i a l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, aprovat per Reial decret 658/2001, de 22 de juny.

Segona. Aquests Estatuts entren en vigor l’endemà següent de la seva aprovació per la Junta General del Col·legi, pel que fa als articles corresponents a les eleccions dels càrrecs de la Junta de Govern. Pel que fa a la resta de l’articulat l’entrada en vigor tindrà lloc a partir de l’endemà de la seva publicació al DOGC..